Ciutats Defensores

Dimecres 2 d'abril vàrem gaudir de la xerrada de Ciutats Defensores. Aquest és un projecte que promou la defensa dels Drets Humans, facilitant la visita d'activistes d'arreu del Món per donar visibilitat a les seves causes i donar suport a les seves lluites. A nosaltres ens va visitar la Maria Caal. Amb ella vàrem poder empatitzar i prendre consciència de la seva lluita. També ens va permetre poder fer-li tota mena de preguntes.

La Maria Caal Xol va néixer fa 36 anys al municipi de Santa María de Cahabón, al departament d’Alta Verapaz, a Guatemala, i continua amb el llegat familiar de lluita i resistència contra l’Estat guatemalenc i les empreses extractives que operen als territoris habitats per per les comunitats natives. Concretament, la seva lluita se centra en els projectes hidroelèctrics que, a Alta Verapaz, afecten els rius Oxec i Cahabón.

“Com a pobles originaris, els nostres avantpassats van lluitar per defensar el territori i l’entorn natural. Ara per ara, el departament d’Alta Verapaz ha estat envaït per estrangers i empreses extractives, i és per això que ens hem unit per defensar el nostre entorn natural”, explica María Caal Xol, que forma part del col·lectiu ‘La Resistencia’, que és una organització comunitària que dirigeix campanyes de conscienciació i que defensa l’entorn natural de les activitats extractives.

La María Caal Xol va néixer, créixer i, de fet encara hi viu, a la regió d’Alta Verapaz, on les carreteres asfaltades i els centres de salut són precaris, i on no hi arriba l’aigua potable ni l’electricitat a les zones més remotes. La majoria d’habitants d’aquesta zona es dediquen al conreu de blat de moro  i fesols principalment. La comunitat pesca al riu Cahabón i als seus afluents, que ara perillen com a conseqüència de l’activitat de les hidroelèctriques.

La majoria d’habitants de la zona pertany a la comunitat maia q’eqchi. Segons la seva cosmovisió, el riu no només és un recurs per explota, sinó que és un ésser viu amb el qual hem de conviure. “Per a nosaltres, el riu és un ésser viu que dona vida a les plantes, als animals i a les persones. Per això pensem que les empreses l’estan assassinant”, es lamenta la defensora. La María ha participat al documental ‘Dos ríos’ i ha estat guardonada amb el premi ‘Brot a l’Activisme Ambiental’, que li va concedir el Festival Internacional de Cine Mediambiental de Canàries, per la seva defensa de l’ecosistema del riu Cahabón.

“Cada vegada que a La Resistencia fem una caminada per protestar, les dones ens posem una gerra buida al cap. Amb això volem representar que l’aigua és un bé molt escàs i que algun dia no en tindrem”, explica l’antiga professora d’escoles bilingües que a l’actualitat estudia el segon curs del grau en Ciències Jurídiques. Les gerres ens han fet conegudes a d’altres departaments de Guatemala. Les vam escollir perquè era el que feien servir els nostres avis per portar aigua, quan no hi havia aigua potable”, afegeix la María i es pregunta: “Què passarà d’aquí a 20 o 30 anys si els rius se segueixen canalitzant?”